Educació d'adults http://rayeduca.info/rayeduca_educacion_adultos.htm |
Docència participativa
Era primera hora de la tarda. L'aula
estava plena, de gom a gom. Els alumnes esperaven expectants a la
professora de llengua catalana. Des de feia un temps que les classes
de català havien experimentat un creixement de l'alumnat
espectacular. El nombre de matrícules era a totes llums insuficient
i s'havia tingut que establir un rigorós ordre de selecció, procés
desconegut fins aleshores en l'educació per adults. Es tornava a
parlar d'una revifalla de la llengua allà on més falta feia: en
l'ús quotidià.
Des d'una hora abans, els alumnes ja
començaven a ocupar els primers llocs. S'havia generat una certa
competència que derivava massa sovint en episodis de demostració de
força, moments en els que es respirava una certa tensió en
l'ambient, però que rarament derivaven en violència física, tot
plegat no passava d'una declaració d'intencions amb les mirades,
mostrant les dents i els muscles motllurats a colp d'anabolitzants i
alçament de pesos. Tot perquè les cadires anaven molt justetes i
ningú volia quedar-se arraconat al darrere, des d'on no podia
albirar plenament la professora. Com era d'esperar, la perifèria
estava ocupada per les ànimes més candoroses i els cossos més
esquifits.
Finalment sonà el timbre que
assenyalava l'hora d'inici de la classe. La professora va tancar la
porta darrera seu. Va donar el bon dia a tot l'alumnat, mentre
observava les seues cares atentes amb el dibuix d'un somriure de
satisfacció il·luminant els seus rostres multicolors.
‒ Molt bé, avui preguntaré els
pronoms febles. Mendoza, substitueix per pronoms totes les parts
possibles de la següent oració: “Doneu la recompensa a les
alumnes.”
L'alumne, d'origen peruà, va respondre
amb un llampec d'anhel als ulls ‒“Els
la doneu.”
‒ Molt bé, Mendoza. Molt bé. ‒
Va respondre la professora mentre es descordava el primer botó de la
brusa, deixant entreveure les rodoneses de la seua abundant pitrera.
Pepa, la professora de català, havia
vist la llum tot llegint un relat de Franz Kafka, “Josefina la
cantant. El poble dels ratolins.”:
“Aquest menyspreu cap les
dificultats externes no la destorba, tanmateix, empra altres mitjans
més indignes. El seu dret està, per ella, fora de tot dubte, què
importa, doncs, com ho aconseguisca? Sobretot perquè en aquest món,
tal i com se li presenta, precisament els mitjans dignes estan
condemnats al fracàs.”
L'èxit del sistema de Pepa ha estat
donar incentius als seus alumnes: per cada pregunta encertada es
descorda un botó o es lleva una peça de roba, si fallen torna a
ficar-se-la.
Per ella és un acte de patriotisme.
1er. premi del concurs sobre l'Ensenyament del català 2007
http://relatsencatala.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada