Docència participativa

Educació d'adults http://rayeduca.info/rayeduca_educacion_adultos.htm

Docència participativa

Era primera hora de la tarda. L'aula estava plena, de gom a gom. Els alumnes esperaven expectants a la professora de llengua catalana. Des de feia un temps que les classes de català havien experimentat un creixement de l'alumnat espectacular. El nombre de matrícules era a totes llums insuficient i s'havia tingut que establir un rigorós ordre de selecció, procés desconegut fins aleshores en l'educació per adults. Es tornava a parlar d'una revifalla de la llengua allà on més falta feia: en l'ús quotidià.

Des d'una hora abans, els alumnes ja començaven a ocupar els primers llocs. S'havia generat una certa competència que derivava massa sovint en episodis de demostració de força, moments en els que es respirava una certa tensió en l'ambient, però que rarament derivaven en violència física, tot plegat no passava d'una declaració d'intencions amb les mirades, mostrant les dents i els muscles motllurats a colp d'anabolitzants i alçament de pesos. Tot perquè les cadires anaven molt justetes i ningú volia quedar-se arraconat al darrere, des d'on no podia albirar plenament la professora. Com era d'esperar, la perifèria estava ocupada per les ànimes més candoroses i els cossos més esquifits.

Finalment sonà el timbre que assenyalava l'hora d'inici de la classe. La professora va tancar la porta darrera seu. Va donar el bon dia a tot l'alumnat, mentre observava les seues cares atentes amb el dibuix d'un somriure de satisfacció il·luminant els seus rostres multicolors.

‒ Molt bé, avui preguntaré els pronoms febles. Mendoza, substitueix per pronoms totes les parts possibles de la següent oració: “Doneu la recompensa a les alumnes.”

L'alumne, d'origen peruà, va respondre amb un llampec d'anhel als ulls ‒“Els la doneu.”

‒ Molt bé, Mendoza. Molt bé. ‒ Va respondre la professora mentre es descordava el primer botó de la brusa, deixant entreveure les rodoneses de la seua abundant pitrera.

Pepa, la professora de català, havia vist la llum tot llegint un relat de Franz Kafka, “Josefina la cantant. El poble dels ratolins.”:

“Aquest menyspreu cap les dificultats externes no la destorba, tanmateix, empra altres mitjans més indignes. El seu dret està, per ella, fora de tot dubte, què importa, doncs, com ho aconseguisca? Sobretot perquè en aquest món, tal i com se li presenta, precisament els mitjans dignes estan condemnats al fracàs.”

L'èxit del sistema de Pepa ha estat donar incentius als seus alumnes: per cada pregunta encertada es descorda un botó o es lleva una peça de roba, si fallen torna a ficar-se-la.

Per ella és un acte de patriotisme.

1er. premi del concurs sobre l'Ensenyament del català 2007

http://relatsencatala.cat/